(França o Alemanya, segle IX – Catalunya, vers 890)
Bisbe de Barcelona (vers 861-vers 890). Fou enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb, que l’afavorí amb un donatiu per a la catedral, en premi a la seva actitud enfront de les temptatives independentistes de Guifré (877).
Retrobà les relíquies de santa Eulàlia, l’advocació de la qual adjuntà a la de la Santa Creu per a l’església catedral de Barcelona (878). Assistí al concili de Troyes, on rebé del rei Lluís un subsidi per a la restauració de la canònica (878).
Afavorí les pretensions que Esclua d’Urgell tenia d’ésser metropolità de la Tarraconense, enfront dels drets de Teodard de Narbona, que seguia la línia carolíngia (888).
