(Palma de Mallorca, 21 juny 1879 – 25 juliol 1885)
Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennasar i Pere d’A. Penya.
Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat.
Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.
(Palma de Mallorca, abril 1910 – 1913)
Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra.
Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.
(Palma de Mallorca, 23 juliol 1881 – 16 desembre 1882)
Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d’arribar als obrers.
Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit, després d’haver editat 68 números.
(Illes Balears, 1906)
Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals –A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.
Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa -seguint els exemples de Manuel de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres).
L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any).
Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(París, França, 1841)
(fr: Un hiver à Majorque) Llibre de George Sand. Publicat el 1841 a “La Revue de Deux Mondes” de París amb el títol d’Un hiver dans le midi de l’Europe i l’any següent amb el títol definitiu.
Recull de memòries sobre l’estada de l’autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del novembre 1838 al febrer 1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums.
Provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de J.M. Quadrado, publicada a “La Palma” el mateix 1841.
Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.
(Illes Balears, 1595)
Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l’illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d’unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.
L’autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L’escriví en català (acabada el 1595) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), el 1601.
Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels segles XVII i XVIII; una versió castellana -l’única completa de l’obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.
L’obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Agustí Alemany (1723).
(València, 1530 – 1537)
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana. Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil).
És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques.
Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta.
Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I el Conqueridor); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604.
La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(Mallorca, 1988 – 1999)
Iniciativa editorial del Grup Serra de comunicació, de Palma, desenvolupada en forma de fascicles setmanals inserits dins els diaris “Baleares” i “Última Hora”. Consta de 19 volums. És l’única enciclopèdia general de Mallorca. És escrita íntegrament en català.
Sorgí a iniciativa de l’editor Pere Serra i d’un grup d’intel·lectuals format per Damià (Ferrà) Pons, Llorenç Capellà, Guillem Frontera i Miquel Dolç, el qual en fou el primer director. Tots ells formaren el consell de direcció.
Entre el 1990 i el 1991 en fou el director Ferran Aguiló, substituït el 1991 per Lourdes Mazaria, i, des del 1992 fins al seu acabament, estigué sota la direcció de Pere Fullana.
Dades dels Països Catalans 