(Barcelona, 9 juny 1808 – 28 agost 1808)
Organisme afrancesat. Creat pel capità general Ezpeleta i l’intendent Asanza, l’integraven membres de l’Audiència i de l’Ajuntament, nobles, clergues i comerciants.
Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l’exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Lechi, empresonà nobles i comerciants.
La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició.
(Catalunya, setembre 1936 – 5 juny 1937)
Organisme polític al servei de la conselleria de l’interior de la Generalitat.
La seva finalitat era la de garantir l’ordre interior. El comprenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana.
En fou secretari general Aureli Fernández.
Fou dissolta arran dels fets de Maig.
(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)
Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Tristany i Savalls.
Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.
El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.
(Perpinyà, 1848)
Comitè revolucionari. Creat per tal d’organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners.
Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric. A l’Empordà s’insurgí Victorià d’Ametller.
Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9 octubre 1848).
(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)
Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.
Fou la primera junta local del Principat.
Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.
(Catalunya, 1916 – 1922)
Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.
Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.
Oficialment dissolta i empresonada a Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).
Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Barcelona, abril 1793 – 1797)
Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV.
Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.
La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Catalunya, 1836 – 1837)
Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana.
Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l’ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona.
Fou dissolta pel govern al començament del 1837.
Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).
(Barcelona, 10 agost 1835 – 2 setembre 1835)
Organisme d’ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler.
Demanà a la reina regent la convocatòria de Corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa.
Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 