Arxiu de la categoria: Monuments

Puig-l’agulla

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o Puig l’Agulla (810 m alt).

Segons una tradició del segle XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775.

Al costat hi ha un gran hostal (1704-12). És lloc de molta devoció a la comarca. El 1975 ha estat restaurat i modernitzat.

Puigcerver -Baix Camp-

(Alforja, Baix Camp)

Santuari (786 m alt) (la Mare de Déu de Puigcerver), al vessant oriental del puig Cerver (835 m alt), al límit amb el terme de Riudecols, amb el qual hi ha hagut certa rivalitat, per això s’organitzen dos aplecs en dies diferents.

Compost per un conjunt d’edificacions construïdes al llarg del temps (a partir del 1243); l’estructura actual és dels segles XVI al XVIII.

Puig-alder

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Antic castell (707 m alt), a la vall de Cogolls, enlairat damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.

Sols s’hi conserva l’església, dedicada a Sant Salvador de Puig-alder, convertida en santuari.

Esmentat ja el 1021 amb el castell d’Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona.

Puig-agut

(Manlleu, Osona)

Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda), situat en un petit turó (696 m), termenal amb Torelló i l’Esquirol.

En 1883-86 hi fou bastit un petit temple expiatori (s’ha dit que era el primer que es dedicà al Sagrat Cor), per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí “El Faro de Puig-Agut”, que sortí, de manera irregular, fins al 1903.

Puig d’Esparreguera, el

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Església romànica de Santa Maria del Puig i antiga parròquia, al nord de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.

Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat.

Puig de Meià, el

(Vilanova de Meià, Noguera)

Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià), aturonat a 908 m alt, en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.

És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya. Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol. Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell (1033-42).

Puig de la França, el

(Ripoll, Ripollès)

Santuari de la Mare de Déu del Puig de la França (o el Puig de França), a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al veïnat de les Corts, dins el terme de Llaés.

Puig de Bellver, el

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Santuari (224 m alt) de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a l’oest de la vila, al cim del puig de Bellver, que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.

Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila.

Fou refet després de les destruccions del 1936.

Prats, els -Conca de Barberà-

(Montblanc, Conca de Barberà)

Santuari (la Mare de Déu dels Prats, o Santa Maria dels Prats), al nord de la vila, a la dreta del riu d’Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats.

El 1240 hi fou fundada una casa mercenària, origen del convent del Miracle de Montblanc.

El 1304 hi morí Pere Ermengol, que s’hi havia retirat com a eremita.

Portella, la -Berguedà-

(la Quar, Berguedà)

Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella).

Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l’any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella.

L’any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L’església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035.

L’any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s’hi traslladà la Universitat de Cervera.

Es conserven restes del claustre romànic.