Arxiu de la categoria: Història

Vilanova del Grau

(València, Horta)

(o de la Mar)  Nom que adoptà l’antic municipi del Grau de València, creat el 1816 amb l’antic barri marítim de la ciutat, unit de nou al municipi de València el 1897.

Vilanova de Xàtiva

(Xàtiva, Costera)

Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609.

Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

Vilanova de València

(València, Horta)

Antic raval de la ciutat, esmentat ja el segle XI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona). Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinat a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita.

Durant la Guerra de les Germanies, un avalot popular (1521) obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel; de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n’independitzà el 1534.

Vilanova de Remolins *

(Lleida, Segrià)

Veure> Remolins  (antic terme).

Vilanova de l’Horta *

(Lleida, Segrià)

Veure> Vilanoveta  (antic poble).

Vilanova de Castellpagès *

(Segrià)

Antic nom del poble de Vilanova de la Barca.

Vilanova d’Anna

(Anna, Canal de Navarrés)

Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609.

Vilanova, vescomtat de

(País Valencià, segle XVIII – )

Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del segle XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa.

Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva.

Vilanova, la -Alt Palància-

(Sogorb, Alt Palància)

Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques.

Vilanova, comtat de la

(País Valencià, segle XVII – )

Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Montant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.

Passà als Castellví, marquesos de Làcon.

La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l’avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.