(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al segle XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, i finalment als ducs de Vilafermosa.
Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa.
Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari.
L’ús d’aquesta estructura es datà al segle II aC, però n’existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al segle IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del segle VI aC.
La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l’illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d’un santuari necrolàtric.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu.
En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova.
El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos.
El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l’havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d’Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d’Obedos.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Veure> la Ribera de Sant Joan (antic municipi).
(Mallorca)
Veure> baronia d’Andratx (jurisdicció senyorial, 1232-1811).
Antiga alqueria islàmica i partida, al límit amb el terme de Teulada.
Despoblat. Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs (8 focs el 1563), annexat el 1536 a la parròquia de moriscs de Beniarjó.
El segle XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona.
Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà.
Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí. En tingué la senyoria des del segle XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent. Ha passat als Granzow.
El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664. La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V de Borbó el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop.
El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la Cerda y Téllez-Girón.
Antic castell, a la vall de la Castellana, a l’esquerra del riu, damunt els Banys de Molig. És esmentat ja el 959.
La senyoria fou donada el 1312 per Sanç I de Mallorca a Ponç de Caramany, veguer de Cerdanya i lloctinent general del rei de Mallorca (1311-14).
Dades dels Països Catalans 