(Sardenya, Itàlia, segle XVI – )
Títol concedit el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz.
El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al segle XV.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el segle XVII a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto.
(Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel)
Poblat ibèric. Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del segle VII aC al segle I aC.
És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S’hi han trobat indicis d’una producció vinícola important.
S’identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara.
Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol.
(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume. Morí sense fills, i féu hereva Antònia de Bellvís.
Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1884 al senador valencià Lluís Santonja i Crespo.
Continua en la mateixa família.
(Mèxic, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antonio Brondo i Ruescas, primer comte de Sierramagna.
Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
Dades dels Països Catalans 