(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1466, prèvia facultat reial, pel cavaller valencià Joan de Vallterra. Comprenia, a més de Torres Torres, Alfara de la Baronia i Algímia d’Alfara.
Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon.
Despoblat de l’antic terme d’Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
Veure> Sant Pere dels Torrents (antiga parròquia).
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1716, per l’emperador Carles VI, al seu cambrer Joan Baïllo de Llano i Ferrer.
Passà als Canícia, marquesos del Bosc d’Ares, i als Rojas.
Possessió o alqueria, concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.
A la primeria del segle XVII passà als Ferrer de Santjordi. Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí.
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Antic lloc, al sud del terme, al límit amb el de Mequinensa.
(Ciutadella, Menorca, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1818 a Bernat Ignasi d’Olives i d’Olives, noble menorquí, sobre la seva possessió de Torre Saura.
Continua en la mateixa família.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de la Torre del Comte.
Veure> Espioca (antic lloc).
Antic nom de la vila i municipi de la Tor de França.
Dades dels Països Catalans 