(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
Basílica paleocristiana, descoberta al començament del segle XX a la possessió de sa Carroja, propera a Portocristo, excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu. A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries (una d’aquestes es conserva completa).
Fou construïda al segle IV o el V, i es mantingué fins a la invasió musulmana.
Veure> torre dels Paraires (antiga torre de defensa del port).
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.
(Vall d’Albaida, segle XV – )
Jurisdicció, vinculada, prèvia facultat reial, el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit.
(Ribera Alta, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l’aixecament dels moriscs.
El títol ha passat als Armet.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.
Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).