Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt).
A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella.
S’uneix al barranc de Viella per l’esquerra.
(Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d’Urgell, a l’est (2.701 m alt), i el de Claror, a l’oest.
La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre.
(Espot, Pallars Sobirà)
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats, inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Situat a 2.325 m alt, hom ha elevat una presa al nord-est (2.370 m alt) que facilita l’embassament útil de 12 hm3. La profunditat és de 69 m.
Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del nord-est, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5.
(Andorra / Pallars Sobirà)
Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d’Andorra i la vall Ferrera.
(Solsonès)
(o riera de Solsona, ant: el Riner) Riu, afluent dretà del Cardener.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener (forma part del límit dels dos darrers), en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu col·lector.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Masia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, al sector sud-occidental del terme.
Situat a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina.
(Cadaqués, Alt Empordà)
Cala de la badia, a l’extrem meridional, que tanca a llevant un promontori on s’aixeca el far de cala Nans.
(Senterada, Pallars Jussà)
Poble, situat als contraforts nord-orientals de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.
De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla. Pertangué als comtes d’Erill.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat (1.125 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme d’Arfa, situat a la dreta del torrent de la Coma.
De l’església parroquial (Sant Sadurní), esmentada ja el 839, depenia la de la Coma de Nabiners. Fou del capítol d’Urgell.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
