Arxiu de la categoria: Geografia

Palou -Vallès Oriental-

(Granollers, Vallès Oriental)

Antic poble i actual barri (116 m alt), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.

L’antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori.

El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103.

El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers. A la fi del segle XIV passà sota la jurisdicció de la corona.

Palomera, pica

(Viella, Vall d’Aran)

Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs.

Al seu vessant nord-oriental hi ha l’estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l’any.

Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica.

Palol Sabaldòria

(Vilafant, Alt Empordà)

Poble (o la Baulòria), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al sud-oest de la ciutat de Figueres.

L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll; depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema.

L’antic castell de Palol Sabaldòria, amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta.

El 1698 el lloc pertanyia a la corona.

Palol d’Onyar

(Quart d’Onyar, Gironès)

Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.

L’església parroquial (Sant Sadurní) és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII; era l’església del castell de Palol, casa forta, que a mitjan segle XIV era de la família Palol.

El 1698 el lloc era de la corona.

Palmerola

(les Llosses, Ripollès)

Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l’actual, al límit amb el Berguedà.

El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l’oest del puig Verdolet (1.148 m), on s’alcen l’antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases.

El lloc i la casa forta (esmentats ja al segle XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan segle XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola.

L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l’enclavament de la Rovira de Baix.

Pallerols del Cantó

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.248 m alt), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.

L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc.

El lloc és esmentat ja el 839. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.

Fou municipi independent fins el 1972; l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d’Elins i el terme separat de Castellins.

Pallerols de Rialb

(la Baronia de Rialb, Noguera)

Poble, situat al sector nord-oriental del terme, als vessants occidentals de la muntanya de Sant Marc.

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

Pallerols -Montsià-

(la Sénia, Montsià)

Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim de la muntanya de Pallerols, un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre.

Al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).

Actualment és una capella-pedró considerada ermita.

Pallerols -Segarra-

(Talavera, Segarra)

Poble, que forma un sol nucli amb Ondara. És a l’extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d’Ondara.

De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la de Montfar.

Era de la jurisdicció del comte d’Erill. Al segle XIX formà un municipi amb Civit.

Pallargues, les

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble situat a la dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat; té una notable arcada gòtica a la façana.

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Antic municipi al que el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó i adoptà el nom oficial dels Plans de Sió.