Antic convent dominicà, a l’oest del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants; en fou prior Lluís Bertran. Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde.
Caseria, a 8 km de la ciutat.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).
És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.
Castell, a la riba meridional de la boca del port de Ciutadella, a l’extrem occidental de la península que separa aquest port, al nord, de la cala des Degollador, al sud. L’espai entre la ciutat antiga i aquest castell, travessat pel camí de Sant Nicolau, ha esdevingut un modern barri residencial de la burgesia ciutadellenca.
El castell és una antiga fortificació (de la fi del segle XVII) de defensa contra els atacs marítims, voltat d’un fossat de 6 m d’ample, actualment reblert, que havia tingut al seu costat una capella de Sant Nicolau, fa molt de temps desapareguda.
Fou adquirit el 1966 pel municipi de Ciutadella, que n’urbanitzà el sector i hi dedicà un monument a l’almirall David Glasgow Farragut.
Veure> Arraona (antic terme i actual ermita).
Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l’indret de l’antic castell d’Orimblai.
A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s’obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s’esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó).
Església, a l’esquerra del riu de Bulès, aigua amunt del poble.
(Rosselló)
Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s’estén al llarg d’una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus.
ep les aigües del riu Rard. També s’anomena estany de Canet.
Ermita i caseria, al sud del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat.
Eremitori (259 m alt), a l’est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX.
Dades dels Països Catalans 