Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Miquel de Castellnou

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Església, únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al sud de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o riu Segarra.

Sant Miquel de Campanet

(Campanet, Mallorca Raiguer)

Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.

És una petita i rústega església gòtica, del segle XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel.

Sant Miquel de Balansat

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).

L’església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del segle XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat.

Sant Miquel -Bages-

(Aguilar de Segarra, Bages)

Església i raval, al sud del poble.

Sant Miquel * -Mallorca-

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)

Veure> Son Carrió  (poble).

Sant Miquel -Baix Penedès-

(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)

Veïnat, al sud-oest del poble.

Sant Maurici de Graulera

(Illa, Rosselló)

Santuari, al sud del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.

Sant Mateu d’Aubarca

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

(o Aubarca)  Parròquia (185 m alt), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.

L’església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d’Aubarca (aleshores del quartó de Balansat), centra un petit nucli de cases.

Sant Mateu -Gironès-

(Sant Jordi Desvalls, Gironès)

Veïnat, al sector més septentrional del terme.

Sant Mateu -Perpinyà-

(Perpinyà, Rosselló)

Barri popular de la ciutat, a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.

L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de Santa Maria de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual.