(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Església, únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al sud de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o riu Segarra.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Església, únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al sud de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o riu Segarra.
Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.
És una petita i rústega església gòtica, del segle XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del segle XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat.
Església i raval, al sud del poble.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Veure> Son Carrió (poble).
(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)
Veïnat, al sud-oest del poble.
Santuari, al sud del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
(o Aubarca) Parròquia (185 m alt), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d’Aubarca (aleshores del quartó de Balansat), centra un petit nucli de cases.
(Sant Jordi Desvalls, Gironès)
Veïnat, al sector més septentrional del terme.
Barri popular de la ciutat, a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.
L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de Santa Maria de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual.