Nucli de població, situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola; hi anaren a viure 108 famílies.
L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite.
Santuari i caseria, 2 km a l’oest de la vila. És un edifici del segle XV, amb un atri posterior.
Veure> el Secà de Sant Pere (barri).
Altre nom del santuari d’el Pla.
(o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres) Església i veïnat, a l’esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret.
Santuari i caseria, al sud-oest de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati. A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau.
Castell de l’illa Plana, al seu extrem occidental (la Nova Tabarca).
Barri, al nord de la vila.
Poble (1.060 m alt), situat en un planell que domina la vall d’Aulet. És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç. El lloc és esmentat ja el 1249. Formà municipi independent fins el 1970.
L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d’Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra.
Al nord-est del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara (on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles), al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm.
Barri, a l’oest de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic (29 juny).
Dades dels Països Catalans 