(Alt Empordà)
Extrem oriental dels Pirineus axials que segueix la direcció nord-nord-oest – sud-sud-est, despresa de la direcció oest-est de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al nord de la falla Vilajuïga-Roses, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes (el monestir és en un repeu a 540 m) i a 613 m al Pení, que domina el cap Norfeu.
Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués.
Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles.
Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d’Oveix.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Masia, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antic hospital i casa d’hostalatge, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà. Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.
És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria, gairebé ofegada pel casal que té adossat.
Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents que recaptaven per a la capella i s’encarregaven dels malalts i els vianants. Des del segle XIV en tingueren cura donats i ermitans.
Complerta la seva missió d’hospital, quedà com a simple santuari marià.
(Pontils, Conca de Barberà)
Antic poble i masia, al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al sud del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial (Sant Jaume), romànica, és en ruïnes; el segle XVII fou agregada a la de Sant Magí.
Poble, al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’est, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial (Sant Jaume) depenia de la de Bellmunt de Segarra.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit per ponent.
Des del 1078 fins al segle XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Poble (649 m alt), situat en un turó a la capçalera de la riera de Maldanell, prop de les fonts de l’aigua de Rocallaura, d’aigües bicarbonatades càlciques litíniques.
De l’església parroquial de Sant Llorenç depenien les sufragànies de Montblanquet i de Montesquiu, així com el santuari de la Mare de Déu del Tallat; del del 1822 guarda aquesta imatge, molt venerada a la comarca.
El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt malmès per reformes posteriors i han estat destruïts els retaules i ex-vots procedents del Tallat. Ha desaparegut totalment l’antic castell de Rocallaura.
El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges, municipi al qual havia estat unit fins el decenni de 1920-30. Formà municipi independent fins el 1970.
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
Poble (446 m alt), situat a la riba esquerra del riu Corb.
L’església (la Transfiguració) és sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nalec. Es conserva en part l’antic castell de Rocafort.
El lloc fou de la senyoria de l’abadessa de Vallbona de les Monges.
Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, també, els pobles del Vilet (o Vilamanyanor) i de Llorenç de Vallbona.
(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)
(ant: Palau de Versa) Poble (421 m alt).
Hi ha l’església de Santa Maria del Marquet; de la primitiva construcció mossàrab perdura solament la capella rectangular de la capçalera, i la resta, d’una sola nau amb volta de canó, és del segle XII; s’hi conserva el sarcòfag de l’últim senyor, Pere de Sitjar, de l’escultor Berenguer Ferrer.
Destaquen també al poble les restes del castell de Rocafort, documentat ja al segle X.
