Arxiu de la categoria: Geografia

Romadriu, el

12 Respostes

(Pallars Sobirà)

Riu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m). Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.

Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera.

A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, i l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.

Rom, puig -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà)

Promontori (224 m alt) de l’extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l’àmplia badia de Roses.

Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. Al cim hi ha restes d’un castrum visigòtic.

Rojals -Conca de Barberà-

11 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà)

Poble. L’església parroquial és dedicada a la Transfiguració (o Sant Salvador).

Formà un municipi amb les caseries dels Cogullons, la Bartra, el Pinetell de Rojals (aquesta, però, dependent de la parròquia de Farena).

Fou agregat abans de l’any 1940 a Montblanc.

Roixel·la, la

2 Respostes

(Igualada, Anoia)

Casa i veïnat, a l’oest de la ciutat, al límit amb els d’Òdena i de Jorba, on hi ha l’antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la, que depèn de l’església de l’Espelt.

Roig, hostal

6 Respostes

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

(o hostal Roi) Hostal (1.093 m alt) i antic terme de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana.

Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Anna.

S’hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre.

Roia de Mollàs, la

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (2.641 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la comarca (a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, l’emissari dels quals constitueix la capçalera del riu de Tavascan.

Roi, estany -Alta Ribagorça-

Deixa un comentari

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l’antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi.

El seu emissari, el barranc de l’estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor.

Rodors

6 Respostes

(Moià, Moianès)

Antic poble, al nord-oest del terme, centrat per l’antiga parròquia de Sant Feliu, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí.

L’església, esmentada ja el 939 com a sufragània de la de Moià, tingué autonomia del segle XV al XX.

El castell fou propietat de la família Rodors i dels Talamanca (segles XI-XV). Passà al domini reial al segle XVII i formà una batllia de la sots-vegueria de Moià, juntament amb Ferrerons i Marfà, dita la Batllia Externa o de les Quadres Unides, que el 1843 s’uní definitivament a Moià.

Rodonella, la

1 Resposta

(Cercs, Berguedà)

Masia i barri miner, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella, proper a les mines de lignit.

Rodona, la -Gironès-

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Veïnat (fins al 1963 del terme de Santa Eugènia de Ter).

Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt.