(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Barri, situat a uns 4 km del cap del municipi, a l’extrem més sud-occidental del terme, a tocar de Vilafranca del Penedès.
Experimenta un creixement continuat de població.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Petit priorat canonical (Sant Vicenç de la Roca), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII.
El segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment el XV. L’antic priorat fou convertit en masia.
Resta sols la capella de Sant Vicenç de les Roquetes.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins el districte de Nou Barris, al peu i vessants del turó de les Roquetes (305 m alt), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i casetes amb hortet disperses; aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per auto-construcció.
Actualment el barri és format per blocs d’habitatges. Els dèficits en equipament urbà són importants. Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi ha arribat tardanament (el 1974 i el 1981 respectivament).
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní.
Als clots de Roní s’iniciaren les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble (325 m alt), enlairat als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona.
Tenen importància els monuments megalítics pròxims: el dolmen dit la cova d’en Daina i dos menhirs (un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges).
(Pontós, Alt Empordà)
(o d’Empordà) Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte.
El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.
(Sant Julià de Vilatorta / Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Depressió (730 m alt) de la serralada que separa la plana de Vic de les Guilleries, al nord del puig Moltó, termenal dels dos municipis, per on passa la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm.
Poble, a la dreta del Romadriu, que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839.
