(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (1.109 m alt), a l’extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l’església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella.
(les Llosses, Ripollès)
Masia de l’antic municipi de Palmerola, que juntament amb la de la Riera forma un enclavament (3,31 km2) separat del sector principal pel de Borredà (Berguedà).
S’estén a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella.
(Barcelona, Barcelonès)
Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó.
Santuari (Santa Maria del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels segles XIII al XVI, que fou secularitzada.
La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al segle XV); l’actual santuari és obra de la primera meitat del segle XVII.
Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès).
Resten només ruïnes.
Curs d’aigua, afluent esquerrà de la riera de Tenes.
Format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, dins el terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
Veure> can Remissa (colònia tèxtil).
Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839.
Es conserven les restes del castell de Roset al cim d’un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l’antic municipi de València d’Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l’estany de Rosari d’Arreu (o estany superior d’Àrreu), a 2.180 m alt.
(o Rosanes del Vallès) Gran casal fortificat, antiga domus, al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes; els seus senyors prengueren el cognom Rosanes.
Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, al sud del terme, al límit amb els d’Avià i d’Olvan.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina (la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols; durant la Primera Guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga).
La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina; la societat s’anomena SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940.
Fabrica filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confecciona llençols estampats. Arribà a tenir 1.013 treballadors.
