Poble, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de l’Armentera.
L’església parroquial romànica (segles XI i XII) és dedicada a santa Eugènia, al segle XIX va allargar-se la nau i es construí el campanar de cadireta; havia estat sufragània de la de l’Armentera.
Formà part del comtat d’Empúries.
(Camprodon, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de Beget, situat a la dreta de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168; és un notable exemplar romànic.
El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XVII era lloc reial.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Vila i capital del municipi. La vila estigué fortificada i conserva part de les muralles, així com les ruïnes de l’antic castell de Salardú.
Tant la població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII).
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
Antiga casa fortificada, a l’est del poble. L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I.
Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia.
El lloc passà al segle XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom.
La torre de Sala-d’Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.
Resta l’antiga capella (segle XII) de Sant Joan de Sala-d’heures.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
(Solsonès / Alt Urgell)
Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l’extrem occidental de la serra d’Odèn), dins el municipi d’Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal.
Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera.
Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu col·lector a Bassella.
(Passanant, Conca de Barberà)
(o la Sala) Despoblat recent.
El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan segle XII.
L’alt domini el mantingué la corona fins al 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins al 1443).
L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al segle XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant.
L’actual edifici, erigit a partir dels primers anys del segle XIX, fou restaurat el 1973.
(Jorba, Anoia)
Santuari marià (Santa Maria de la Sala), prop de l’Anoia, bastit el segle XII (és un notable exemplar romànic) prop del mas Sala (actualment dit can Cansalada).
La capella fou regida per ermitans fins al 1832.
Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910.
(Foixà, Baix Empordà)
Poble, al sector sud-oriental del terme, centrat per l’església parroquial de Santa Maria.
Prop seu hi ha el barri de la Sala d’Amunt.
El lloc pertanyia a la baronia de Foixà.
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu.
El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus, documentada des del segle XII.
