(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o Sant Climent de Vallcebre) Antic poble (954 m alt) i parròquia, sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040.
Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037).
Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva. L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878.
Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.
(Amer, Selva)
Poble, a l’est de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent, afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Era lloc reial al segle XVII.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble i nucli urbà més important del municipi, aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al sud-est de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent.
(Barcelona, Barcelonès)
Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l’antic municipi d’Horta.
Existia al segle XII; segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl.
Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al segle XIX.
És lloc tradicional de romiatge. L’aplec és el 26 de setembre.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o Camós de les Gavarres) Poble, a l’extrem meridional del terme, als vessants orientals del puig d’Arques, a les Gavarres.
L’església parroquial pertany a l’arxiprestat de Girona. L’antiga casa forta de Camós és actualment pagesia.
El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Despoblat, dins l’antic terme de Cruïlles. És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia, a l’est del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepós.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei.
Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l’ermita de Sant Blai.
(Tivissa, Ribera d’Ebre)
Ermita o santuari, 2 km al sud-oest de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858; l’interior, molt més petit, era medieval (segons una tradició, bou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa).
Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.
