(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Església, a l’est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana.
Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella.
Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques.
És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Antiga església parroquial (653 m alt), a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany (1139).
El 1553 tenia només els masos Valls i Plans. Ara depèn de la parròquia del Figaró.
La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o de la Vall de Llimiana) Poble (732 m alt); fins el 1970 del municipi d’Aransís, situat a la vall de Llimiana.
L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana.
Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Bercedana.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Pla de Sant Cristòfol) Caseria, en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del segle XI.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del segle XII.
(Cabrils, Maresme)
Església del veïnat del Sant Crist.
És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l’any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el segle XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.
Dos retaules, un del segle XVI i un altre del segle XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l’indret d’una antiga creu de terme existent als segles XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l’any 987).
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l’Obra Sindical del Hogar dins el pla d’absorció del barraquisme de Barcelona.
Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l’OSH ha esmenat els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars.
La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d’Aramunt.
La serra és la continuació vers l’oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
(Albanyà, Alt Empordà)
Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.
Formava part del terme de Ribelles.
Poble de l’antic municipi de Peratallada, al sector meridional del terme.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de què només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altra privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010.
A la fi del segle XI se n’apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona. Fou després una simple parròquia.
