(Ripoll, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La vil·la Tennas, o Tendas, pertanyia al monestir de Ripoll des del 890. La parròquia s’organitzà el segle XI; depenia del monestir i era servida des de Ripoll.
El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona.
(Tavertet, Osona)
Poble i antiga parròquia rural, a l’extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església.
Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts.
Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església.
L’església és en part romànica (segle XII), però fou ampliada i reformada el 1769.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Església i antiga parròquia, situada al nord-est del poble, al límit amb el terme de l’Ametlla del Vallès, al vessant meridional del Puiggraciós.
Al seu voltant ha estat construïda una urbanització.
És esmentada ja el 1123; havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Sant Bartomeu d’Olorda) Llogaret (156 m alt), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al segle XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al segle XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al segle XVI; però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi.
L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del segle XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939.
(Vidrà, Osona)
Antiga església, sufragània de la parròquia i municipi, situada a llevant del terme, al vessant meridional del puig de Cubell (1.482 m alt), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la vil·la rural vidranesa de Covildases (960). S’erigí al pas del segle XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123.
El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548.
No té culte des del 1936; l’edificació romànica és en curs de restauració.
(Órrius, Maresme)
Església, al coll de Sant Bartomeu, depressió de la Serralada Litoral al nord-est del turó de Séllecs, al límit amb el municipi de la Roca del Vallès.
L’església és esmentada ja l’any 931.
L’actual edifici és romànic; el 1299 depenia ja de la parròquia d’Argentona.
Al segle XIX passà a la parròquia d’Òrrius.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Santuari, situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva.
El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. Hom fortificà el lloc al segle XVI (es conserva la torre rodona), i restaurà el santuari el 1849.
És tradicional l’aplec del 20 de maig.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.
Santuari, situat 3 km a l’oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità.
És lloc molt visitat, restaurat fa poc.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.
