Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Eloi

(Tàrrega, Urgell)

Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat.

Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31.

El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria.

El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant.

La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc.

Sant Elies -Vallès Oriental-

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Ermita (999 m alt), al nord del terme, al cim del turó de Sant Elies, contrafort meridional del turó de Pi Novell, dins l’antiga demarcació parroquial de Santa Susanna de Vilamajor.

Sant Domi

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi.

De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d’Amorós.

Sant Domènec de Peralada

(Peralada, Alt Empordà)

Convent dominicà, establert el 1578 pel vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila.

Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil.

Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic (segle XII) de l’època dels canonges augustinians, restaurat.

Sant Diumenge

(Riner, Solsonès)

Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su.

Té adossada una església romànica de la fi del segle XII, que es conserva molt deformada per afegits posteriors.

Sant Daniel -Girona-

(Girona, Gironès)

Poble (81 m alt), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat. És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial.

El lloc formava part, al segle XVII, de la batllia reial de Girona.

Formà municipi independent fins el 1962. Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants (o la vall de Sant Daniel), hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc.

Sant Dalmai

(Vilobí d’Onyar, Selva)

Poble, fins al primer quart del segle XX pertanyia al municipi de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.

L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda.

El lloc depengué del castell de Brunyola.

Sant Cugat del Racó

(Navàs, Bages)

(ant: Sant Cugat Salou)  Poble i antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.

Formava part de l’alou llegat al monestir de Ripoll el 926 pel comte Miró II de Cerdanya. A la segona meitat del segle XI, sota els auspicis de Ripoll, fou aixecada la seva església romànica actual, recentment restaurada.

És un edifici de planta de creu grega amb tres absis situats a l’extrem de la nau central o braç de llevant i a la part llevantina dels braços que formen el creuer. Té cimbori al centre de la creu i tots els seus murs s’ornen amb arcuacions llombardes. És un dels millors edificis del seu gènere.

Sant Cugat de Gavadons

(Collsuspina, Osona)

Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic.

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897.

L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S’hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l’aplec el 29 d’abril).

Sant Cristòfol les Fonts

(Olot, Garrotxa)

Poble, situat vora l’estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt).

Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d’Olot.