(Palau-sator, Baix Empordà)
Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom.
L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya.
Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada.
Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca.
Sorgí al decenni del 1950 amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.
(o els Vilars) Veïnat, en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al segle XIV.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l’actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del segle XII (consagrada el 1119), com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del segle XV. Possiblement estigué emmurallat.
El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els segles XII i XIII fou centre d’una batllia.
Formà municipi independent fins al 1968, que fou unit al de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins l’antic terme s’aixecava el castell dels vescomtes, el Castelló d’en Bas (amb l’església de Sant Miquel de Castelló); comprenia el poble dels Hostalets d’en Bas, el veïnat de Vilallonga, l’església de Sant Quintí d’en Bas, el despoblat de Murrià i algunes masies importants, com Desprat (llinatge que remunta al segle XIII), Vilamala, la Dou (també del segle XIII) i la Cau.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
(ort trad: d’Alcoll) Poble, al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al sud-oest de la vila.
El lloc és esmentat ja el 1024. L’església parroquial és poc anterior al 1574.
Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu. Al començament del segle XIX pertanyia al baró de Llinars.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Poble (298 m alt), situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau.
(les Llosses, Ripollès)
Església i antiga parròquia, fins el 1974 del terme de Viladonja, situada a sud-oest del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.
El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre. Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala.
L’edifici, romànic (segle XII), és veí de l’antiga casa de la Riba.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan segle XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia.
L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al segle XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona.
Era l’antiga parròquia del terme de Castellet, per això el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.
(o colònia Soldevila) Colònia fabril, situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (segle XII), ampliada i modificada modernament.
