Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Joan, castell de -Lloret de Mar-

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Antic castell (68 m alt), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals, que tanca per ponent la platja de Fenals, al sud-oest de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.

Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079. Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII.

Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives (lletanies).

Sant Joan, castell de -Blanes-

4 Respostes

(Blanes, Selva)

(o castell de Blanes)  Antic castell, conegut pel Forcadell, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt), al nord-est de la vila.

Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan (advocació que tingué l’església de l’antic castell).

Fou bastit els segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes. Passà a formar part del vescomtat de Cabrera.

Sant Joan de la Muntanya -Conca de Barberà-

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà)

Ermita (68 m alt), situada dins un penyal, al cap del cingle.

Fou fundada o reedificada per Elionor d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat, el darrer comte d’Urgell.

Sant Jaume Sesoliveres

5 Respostes

(Piera, Anoia)

(o Sant Jaume d’Anoia) Poble (187 m alt), al sud del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.

Havia pertangut al terme del castell de Piera ja l’any 1058.

Sant Jaume del Barretó

4 Respostes

(Ripoll, Ripollès)

(ant: Sant Jaume de Montbac o de Bonbac) Església de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà.

S’aixecà el segle XII; les notícies comencen l’any 1317. Actuà com a sufragània de Llaés els segles XVI i XVII.

És un interessant edifici romànic (segle XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

Sant Jaume de Viladrover

3 Respostes

(el Brull, Osona)

Caseria, de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.

Prengué el nom d’una antiga vil·la rural coneguda des del 1029. És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons, pel mas dels Bastons que té prop seu.

El 1860 tenia 18 famílies; fou erigida en parròquia independent el 1878.

L’església romànica és obra de principi del segle XII, amb l’absis renovat al principi del segle XX.

Sant Jaume de Rifà

2 Respostes

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)

Antiga església i antic convent de donades, dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou. La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat.

Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades.

Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se’n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular. El convent s’extingí vers el 1360.

Resta l’antiga capella amb l’absis i murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del segle XI.

Sant Jaume de Queralt

4 Respostes

(Bellprat, Anoia)

(o Sant Cristòfol de Queralt)  Antiga parròquia, prop de l’antic castell de Queralt. És una església romànica (segle XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós.

Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l’any 1686).

Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.

Sant Jaume de Fenollet

3 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, a ponent del poble.

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.

Sant Jaume -Baix Llobregat-

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.