(Serra de Daró, Baix Empordà)
Poble, a ponent del cap del municipi.
L’església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal.
En depenia Cunyà.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Llogaret de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial (Sant Iscle) és romànica, d’una nau i un absis; és esmentada ja el 964. El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se’n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola. En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes.
El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
(o Sant Iscle de Pineda) Poble, al peu del castell de Colltort, a la capçalera de la riera de Sant Iscle, afluent per l’esquerra del riu Brugent.
L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Poble, a l’extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa.
L’església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d’origen romànic.
Prop seu ha sorgit últimament l’important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l’antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa.
El nucli ha sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
(ant: Sant Guim prop la Rabassa) Poble, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra. És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa.
La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.
L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery.
(Osor, Selva)
Veïnat, centrat per l’ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d’Osor pel nord, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.
L’ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.
(Tossa, Selva)
Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l’ajuntament.
Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.
(Queralbs, Ripollès)
Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla.
La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d’ampliació.
És famosa la font de Sant Gil, d’aigües gelades, que brolla prop de la capella.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Alineació orogràfica del Prepirineu central.
S’estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l’est).
Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix els 1.887 m d’altitud.
