Santuari, caseria i hostal, al nord-est de la vila, a la dreta del riu de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat. S’hi conserva un mil·liari romà.
Darrera l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Església, situada al peu del turó on s’assenta el poble. Fou parroquial d’Eus fins que al segle XVIII fou construïda la nova església al cim del poble.
És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213. Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus.
Església i antiga quadra, fins al 1965 de l’antic municipi de Betesa, aturonada a 1.574 m alt, vora el límit amb el de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.
(o Sant Vicenç d’Enclar) Antic castell i església, a l’esquerra del riu d’Enclar, límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, damunt Santa Coloma d’Andorra.
Església romànica, al sud-est del poble.
Santuari de la vila, construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642. La devoció popular renovà i engrandí l’església al segle XVIII i declarà el sant protector de la vila.
Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari.
Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar.
(o de Vernet) Despoblat, situat a l’est del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).
Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet.
L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró de Rosselló.
Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863.
Despoblat del terme d’Arró.
Dades dels Països Catalans 