Arxiu de la categoria: Geografia

Santa Àgueda, castell de -Menorca-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.

Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.

Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.

L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.

Santa Àgueda -Plana Alta-

Deixa un comentari

(Benicàssim, Plana Alta)

Ermita del desert de les Palmes, al nord de la vila.

A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda (537 m alt), termenal amb el terme de Cabanes de l’Arc.

Santa Agnès de Corona

2 Respostes

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Parròquia, al nord del terme, al centre del pla de Corona.

L’església parroquial (Santa Agnès), creada per la divisió parroquial del 1785, i les quatre cases al seu entorn són situades a la vénda des Pla de Corona.

Santa Àgata -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies.

Construïda el segle XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies.

Sant Vicent del Pla

Deixa un comentari

(Torrent de l’Horta, Horta)

Parròquia del poble del Mas del Jutge, a l’oest de la vila, al pla de Quart.

Sant Vicent de sa Cala

4 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Sant Vicent Ferrer o sa Cala)  Parròquia (73 m alt), al nord-est de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians. Entre aquesta cala i la Punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic.

La vénda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària. L’església parroquial (Sant Vicent), edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases.

Sant Vicent de Llíria

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

(o el Pou de Sant Vicent)  Santuari, 3 km al nord de la ciutat. És un centre de pelegrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada.

La sèquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida del terme.

Sant Vicent d’Agullent

1 Resposta

(Agullent, Vall d’Albaida)

Santuari, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.

Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer (1455), arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del segle XV, i dues pintures de Segrelles. Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis.

El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes (dites fogueretes) en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila. Més avall hi ha una capella, de la segona meitat del segle XVII, que commemora aquest miracle.

El 1742 s’hi constituí una congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer d’Agullent.

Sant Vicent, torre de

Deixa un comentari

(Benicàssim, Plana Alta)

Torre de defensa de la costa, al sud de la vila.

Sant Vicent, raval de

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre)

Barri, a 600 m del nucli urbà.