Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.
El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant.
Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església, vora l’indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC.
Lloc, a la costa de Migjorn, prop de la platja de Sant Tomàs (o platja d’Atalis), on ha estat bastida una urbanització d’alt nivell de qualitat.
Ermita (918 m alt), a l’est de la vila, al sector més alt de la serra de Mariola.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veure> Sant Elm (santuari).
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Veure> Sant Elm (nucli pescador i turístic).
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Església de Nagol, situada al sud i una mica separada del poble.
Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerra del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del segle XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El segle XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual (1689); l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Ermita, a l’oest del poble.
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre’n de noves per manca de rendes.
El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa (1790).
Església de la masia i antiga quadra de Golonor, a l’antic municipi de les Pallargues.
Dades dels Països Catalans 