(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al segle XVII.
S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s’hi celebra un aplec anual.
(Sobremunt, Osona)
Ermita (952 m alt), enlairada als relleus que separen el Lluçanès de la plana de Vic.
Fou bastida el 1407, sota l’advocació de Santa Llúcia i Santa Quitèria, i refeta el 1720. És molt popular a la comarca.
Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia de Quer.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina.
Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del segle XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Poble, dins l’antic terme de Mur.
El priorat de Santa Llúcia de Mur, dependent de la col·legiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la col·legiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia.
En la seva església es reuniren al segle XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l’esquerra del Terri. L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia.
El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls. A mitjan segle XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n’esdevingué cap fins el 1976 que fou unit a Cornellà.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Poble (535 m alt) i antic municipi (54,61 km2), annexat el 1970 a l’actual. El poble és a l’esquerra del barranc de Sant Miquel (afluent de la Noguera), al peu d’un turó (595 m alt) on s’alçava l’antic castell de Santa Linya.
El lloc (potser d’origen romà) i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, quan Ermengol II concedí carta de poblament.
L’antic terme comprenia l’antiga quadra de Montclús.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Santuari, situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes.
Era una petita dependència del monestir, on residien un grup de comunitaris.
L’edifici és d’origen romànic.
(Canet de Mar, Maresme)
Nom donat a l’antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900.
El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S’hi conserva una notable col·lecció d’art antic.
