(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Poble, a l’extrem oriental del terme. S’estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma.
El lloc existia ja el 886. L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII.
Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.
(Santa Pau, Garrotxa)
Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.
Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Antiga església del castell de Claramunt.
Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església (inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven) foren destruïts. Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603.
S’hi celebra un aplec el primer de maig.
(Vidrà, Osona)
Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (segles XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878.
Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble, de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre del campanar). Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura. Al segle XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Caseria, al sud-est de la vila, prop del camí de Calella de Palafrugell.
El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida, de la família Borrull (segle XV), remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat. Passà per enllaç al segle XVIII als Veí.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari, dins l’antic terme de Sant Privat d’En Bas, situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes.
Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI.
L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d’Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8.000 ha.
(Camós, Pla de l’Estany)
Església, situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena (245 m alt).
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat; conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predel·la sant Pere i sant Pau.
Ja existia l’any 1172.
