Arxiu de la categoria: Geografia

Santa Fe de Montfred

4 Respostes

(Talavera, Segarra)

(ant: Montfred)  Llogaret, a l’extrem sud-est del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt), que separa les conques del Segre i del Gaià.

L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe.

El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.

Santa Eulàlia de Tapioles

2 Respostes

(Vallgorguina, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga parròquia, al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.

La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca.

Santa Eulàlia de Puig-oriol

2 Respostes

(Lluçà, Osona)

Poble i cap del municipi.

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació.

El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partir del segle XVIII.

Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits.

Santa Eulàlia de Pardines

3 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona)

Parròquia rural, al sud-est del terme.

Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà. El 1074 es féu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual.

Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787.

Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà.

Santa Eugènia del Congost

3 Respostes

(Tagamanent, Vallès Oriental)

Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L’església existia ja el 1038; era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia.

La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix segle XIX i renovada modernament).

L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.

Santa Eugènia de Ter

6 Respostes

(Girona, Gironès)

Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l’actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l’oest del centre urbà.

Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest).

Indústria tèxtil, d’arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de braus de Girona.

Santa Eugènia de Relat

2 Respostes

(Avinyó, Bages)

Poble i terme, al nord del cap municipal.

La demarcació de l’església parroquial de Santa Eugènia i la seva sufragània de Sant Marçal de Relat formen l’extrem septentrional del terme d’Avinyó, a la vall de la riera de Relat.

Inicialment (951) pertanyia al terme feudal d’Oristà i als senyors del castell de Lluçà, que el cediren a Ripoll. El 982 la parròquia de Santa Eugènia ja depenia del monestir de Ripoll.

L’església té el campanar romànic (segle XII), però fou modificada i en part renovada els anys 1680 i 1895.

El municipi fou unit el 1840 al d’Avinyó.

Santa Eugènia de Nerellà

4 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble, a l’extrem occidental del terme.

La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

Santa Eugènia de les Soïlls

2 Respostes

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

(o Santa Eugínia)  Església, al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el segle XIV.

Santa Eugènia, raval de

2 Respostes

(Taradell, Osona)

Raval, prop de l’església de Santa Eugènia de Berga.

Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant; s’ha desenvolupat molt modernament.