(Barcelona, Barcelonès)
Advocació (la Concepció) de l’antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l’actual plaça d’Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al segle XIX.
Les dependències conventuals, llevat de l’església i el claustre, que foren traslladats al carrer d’Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.
(Barcelona, Barcelonès)
“Josepets” Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants.
Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al segle XVII. Fou incendiat el 1936.
L’església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d’una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes.
Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.
(Lleida, Segrià)
Barri perifèric de la ciutat, situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt), on s’aixecava l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial -iniciat vers el 1951- i un grup de cases prefabricades destinades a les famílies desallotjades del Canyeret, que han estat progressivament substituïdes per blocs d’habitatges.
(Cervelló, Baix Llobregat)
Antiga església del castell de Cervelló, parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve), situada prop del castell, 1 km al sud del poble.
Existia el 912, i primitivament era també dedicada a la santa Creu. Fou reparada i consagrada de nou el 1231.
És un edifici romànic, de tradició llombarda, primitivament amb tres absis de disposició trilobulada, ampliada al segle XV amb altars laterals. Vers el 1230 hom construí un campanar gòtic sobre el cimbori.
Fou abandonada com a parròquia en construir-se la nova església de Sant Esteve al poble (1890-1910), i es restaurà l’antiga església, que es dedicà a santa Maria dels Socors, filla dels senyors de Cervelló.
(Camós, Pla de l’Estany)
Poble, al sud de Sant Vicenç de Camós.
L’església parroquial era romànica; fou renovada totalment el 1906. A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa. Havia estat sufragània de Sant Vicenç.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Església als afores de la vila. Entre el 1270 i el 1321 fou monestir de deodonats. El 1335 s’hi instal·laren pares mercedaris, fins a l’exclaustració del 1835.
En resta una interessant església gòtica, amb un portal romànic, del tipus lleidatà, construïda vers l’any 1230. En una capella lateral hi ha el panteó dels Queralt, amb un valuós sarcòfag esculpit el 1370 per Pere Aguilar, de Lleida, i Pere Ciroll, de Santa Coloma de Queralt.
(Anoia / Segarra)
(o riera de la Joncosa) Afluent de capçalera de l’Anoia, que neix al límit dels municipis de Talavera i d’Argençola, i després de passar per Porquerisses i Santa Maria del Camí s’uneix al seu col·lector entre Copons i Jorba.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia tèxtil (filatures de cotó), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana (SAPHIL).
L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc (popularment hom l’anomena el Roig).
Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble, centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, a l’esquerra del riu de Foix, al sector oriental del terme.
(les Llosses, Ripollès)
Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses.
Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella.
El 1854 s’edificà l’església actual.
