(Abrera, Baix Llobregat)
Poble (185 m alt), a l’esquerra del Llobregat.
El nucli principal, on es troba la parròquia (Santa Maria), de creació moderna, s’anomena el Carrer del Suro. És a la carretera a Ullastrell i a Terrassa.
Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltrera o de Vilalba.
(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)
Llogaret (300 m alt) i antiga parròquia, al límit amb el terme de Terrassa, a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de Can Tries, té un notable campanar.
(Mieres, Garrotxa)
Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria.
El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del segle XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.
(Tàrrega, Urgell)
(o Montmagastrell de Montfalcó) Poble (321 m alt), fins el 1969 del terme de Claravalls, situat vora el camí d’Urgell. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.
Al començament del segle XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella; abans de la construcció del canal d’Urgell, les seves terres eren conegudes amb el nom de plans de Llenguaeixuta.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(ant: Castelló de Meià) Poble, a la conca de Meià, situat als vessants sud del Montsec de Rúbies, a l’est del coll d’Orenga.
L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià.
El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30. El seu terme comprenia el poble de Peralba.
És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes, a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja el segle XVII.
(Pinós, Solsonès)
Església sufragània de la de Pinós, a l’extrem sud-est del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650.
Conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu.
És esmentada ja el segle XIII.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d’un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.
