(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena).
Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca.
És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns.
(Pontils, Conca de Barberà)
Poble, situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua, esglaonat al vessant d’un grup calcari que obliga a aquest a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua (fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada), documentat des de la fi del segle X, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor i reconstruït el 1012.
El poble és a l’esquerra del Gaià. Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri. L’actual (parròquia de Santa Maria) es troba prop de la torre del castell i és pràcticament abandonada pel despoblament del nucli (només ocupat a l’estiu per algunes famílies).
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres.
Formà part de la baronia de Cruïlles, i el segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles.
L’església parroquial és dedicada a santa Pellaia.
(Garrotxa)
Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d’Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada.
La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants.
Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s’han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau.
Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
(o Santa Maria de Vallferosa) Llogaret (656 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès.
Centrat per l’antiga església situada vora la carretera de Torà a Solsona, prop de Vallferosa.
Poble, a l’esquerra de la riera Gavarresa, al sud del terme. La població treballa en part a les fàbriques d’Avinyó i Artés.
L’església parroquial romànica (segle XI) fou ampliada i modificada als segles XVII i XIX.
(Pinós, Solsonès)
Església i antiga quadra, situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861.
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases els segles XV-XVIII.
(Veciana, Anoia)
Poble, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.
Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual.
Al segle XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí.
