(Ripoll, Ripollès)
Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.
Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.
(Osona)
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Ter, que neix al vessant oest del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès.
Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.
S’uneix al seu col·lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana.
(Sort, Pallars Sobirà)
Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven.
Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret de l’antic municipi d’Urtx, al nord-oest del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre. En depenia el mas de Soriguera.
A l’antiga església parroquial (Sant Miquel), dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència franco-gòtica (fi del segle XIII, Museu d’Art de Catalunya) que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques; hom ha anomenat el seu autor mestre de Soriguerola, i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses i d’altres llocs del Ripollès.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, a l’esquerra del Terri, a llevant del cap del municipi. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Formà part de la batllia reial de Cornellà.
(Montmajor, Berguedà)
Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.
L’església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del segle IX. L’actual edifici és romànic; en depèn l’església de Sant Jaume de Codony.
El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.
El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.
Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Priorat cistercenc (Santa Maria de Solius), filial de Poblet, instal·lat a l’antiga església parroquial de Santa Agnès del poble de Solius.
El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, que s’instal·laren provisionalment a l’antiga rectoria. El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària.
La comunitat, de 10 membres, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació.
