Arxiu de la categoria: Geografia

Surp

8 Respostes

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.

L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb.

Fou municipi independent fins el 1969, en que s’annexa a l’actual. L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d’Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp.

Supermolina

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp (2.536 m alt).

La construcció de noves instal·lacions, hotels i teleesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d’Alp (2.404 m).

Superespot

3 Respostes

(Espot, Pallars Sobirà)

Centre d’esports d’hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble.

Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l’accés a les pistes obertes.

Sucs

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.

El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del segle XVII.

Ha estat repoblat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización.

Subenuix, coma de

6 Respostes

(Espot, Pallars Sobirà)

Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).

És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.

Su -Solsonès-

4 Respostes

(Riner, Solsonès)

Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol.

Sous

2 Respostes

(Albanyà, Alt Empordà)

Despoblat, situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l’extrem oriental del terme de l’antic municipi de Bassegoda.

L’església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l’antic monestir de Sant Llorenç del Mont, completament arruïnat.

Sotllo

9 Respostes

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Vall de la vall Ferrera, on hi ha l’estany de Sotllo, d’origen glacial. Rep com a emissàries les aigües procedents de l’estany d’Estats.

Situat a 2.390 m alt, al vessant meridional de la pica d’Estats i del pic de Sotllo (3.073 m alt), al límit fronterer amb França.

Sossís

2 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble, a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís, de carbó, tancades el decenni dels anys 1950. La seva església (Santa Maria) depenia de la parròquia de Montsor; en depenia l’antic terme de Baiarri.

El canal de Sossís, que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís (que té una potència instal·lada de 3.000 kW i una producció mitjana de 20.000.000 de kWh).

Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Sorribes de la Vansa

3 Respostes

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

Poble (995 m alt) i cap del municipi, a redós de l’església parroquial de Sant Martí de la Vansa, a l’extrem oriental del municipi.