(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
(Josa i Tuixén, Alt Urgell)
Poble (1.206 m alt) i cap del municipi, situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional del Cadí, a l’esquerra de la riera de la Vansa.
Fins al 1973, any en què fou annexat al terme de Josa de Cadí, constituïa un municipi per si sol.
Disposa d’instal·lacions per a la pràctica d’esports d’hivern.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble (449 m alt), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela, esmentat al segle XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors; el segle XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. La població fou emmurallada.
Fins al 1971 formava municipi propi, i comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.
(Sant Gregori, Gironès)
Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.
Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.
(Cervera, Segarra)
Llogaret, al nord de l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l’església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt).
El lloc és esmentat ja el 1099. El segle XIX formà ajuntament juntament amb Queràs.
(Viella, Vall d’Aran)
Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).
La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)
Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.
Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.
(Viella, Vall d’Aran)
Alta vall, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra Sescorjada, dins l’antic terme d’Arròs, i s’uneix al seu col·lector prop de la farga Guerri, dins el terme de Canejan.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Santuari, en una petita vall al sud-est de les Masies. És lloc molt frondós i ric de fonts.
L’església, existent el segle XIV, fou reedificada el 1790.
Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella.
És lloc de molta devoció, on es fan aplecs el 16 i el 30 d’agost.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial, obrer i perifèric, situat al nord de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni de 1950; en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, ocupada per immigrants que compraren petites parcel·les a terminis i es construïen la casa.
La Trinitat Nova, que s’estén des de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola, es començà a edificar a la segona meitat dels anys 1950 i és formada principalment per blocs d’habitatges de protecció oficial i de deficient construcció, que van ocupant terrenys sense urbanitzar, sovint amb forts pendents.
Hi són deficitaris els principals equipaments urbans. Té associació de veïns, que forma part dels Nou Barris. Hi ha localitzada la presó de dones.
Donà nom a aquest sector la capella romànica de la Trinitat (cremada per les tropes napoleòniques el 1808), situada a l’antic coll de Finestrelles (anomenat posteriorment de la Trinitat), on hom féu aixecar el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona.
