(Santa Maria d’Oló, Moianès)
Important masia, situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.
És una masia fortificada, existent ja el segle XI, però reformada i ampliada amb diferents edificacions que formen un nucli notable.
Prop seu hi ha l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Important masia i veïnat, situada al sud-oest del terme.
És esmentada ja el 1133. Des del 1160 fins al segle XIX els seus hereus (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic.
El mas fou reconstruït entre els segles XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al segle XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.148 m alt), cap de l’antic municipi d’Urtx, creat el 1969 per la fusió dels d’Urtx i de Queixans, que rebé oficialment el nom arbitrari de Fontanals de Cerdanya.
Es troba a la plana, entre Urtx i Alp. És esmentat el segle XIV.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Masia, situada a poca distància, al nord-oest, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. El 1613 es fundà la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El patrimoni dels Vilar arribà a comptar amb 28 masos i 19 cases a diverses poblacions.
El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771. Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi, sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic. Antiga propietat de la masia del Vilar de Sant Boi.
S’hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època en que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior. La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de Fira de l’hostal del Vilar. Els darrers anys ha decaigut força.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al sud-oest, prop de Porqueres.
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat.
Des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (239 m alt), situat en un turó a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Marà.
La construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, l’any 1859, produí un increment de la població i elevà a parròquia l’antiga església sufragània de Castellbell.
Al peu del turó del Vilar s’han desenvolupat les colònies fabrils de la Bauma, el Borràs de Castellbell i la colònia Burés.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull.
És un gran casal del segle XV, amb retocs posteriors.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(o Vilaplana prop Tiurana) Poble (626 m alt), al sud del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Formava part de la baronia de Tiurana.
(Pontils, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.
El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.
