Arxiu de la categoria: Geografia

Vila-robau

(Ventalló, Alt Empordà)

Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, al nord-oest del cap del municipi.

L’església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part del comtat d’Empúries.

Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.

Vilaró, el -Olius-

(Olius, Solsonès)

(o el Villaró)  Masia i antic lloc, al sud-oest del terme, al límit amb els de Pinell i Llobera.

El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa.

Vilaró -Ripollès-

(Pardines, Ripollès)

Veïnat, situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent del Vilaró.

Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.

Vilarnadal

(Masarac, Alt Empordà)

Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.

Vilarmau -Osona-

(Viladrau, Osona)

(ort trad: Vilarnau)  Masia, situada a l’extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum.

Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d‘Arbúcies.

Vilarig

(Cistella, Alt Empordà)

Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.

El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan segle XII.

El castell de Vilarig, molt reformat als segles XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació. És esmentat ja el segle XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l’inici del segle XVII enllaçaren amb els Lanuza.

Vilargilà, riera de

(Alt Empordà)

Curs d’aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d’Empordà, al sector sud-oriental.

Vilaredes, les

(Castellnou de Bages, Bages)

Caseria, a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou.

Hi ha l’església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial.

Vilardida

(Montferri, Alt Camp)

Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli. A l’antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida.

El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l’edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.

Vilardell -Vallès Oriental-

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d’Olzinelles, al sector més baix d’una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre.

L’església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d’espadanya i un interessant portal.