(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta) Caseria i església de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l’actual, dins l’antic terme de Pessonada (dit el segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d’Aramunt.
(Lleida, Segrià)
(o Vilanova de l’Horta, o de Fontanet) Antic poble de l’horta, a l’esquerra del Segre, al pla de Vilanoveta.
Les seves terres són regades per la sèquia del pla de Vilanoveta.
Modernament ha rebut el nom de la Bordeta.
(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Llogaret, al sud del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d’aquesta vila. És esmentat ja al segle XIV.
Des de mitjan segle XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova.
(la Torre de Claramunt, Anoia)
Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d’Espoia.
L’església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.
(Santa Maria d’Oló, Moianès)
Església romànica de la fi del segle XI (Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt).
És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula.
La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093.
(Santa Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble, sota el tossal que presideix l’església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La jurisdicció pertanyia al comte d’Erill.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
(o Vilanova de la Sal, ant: Vilanova de Privà) Poble (603 m alt), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel). De l’església parroquial (Santa Maria) depèn el santuari de Montalegre.
La carta de població fou atorgada entre el 1154 i el 1166 pel comte Ermengol VII d’Urgell dins el terme del castell de Privà. El 1166 fou cedida pel comte al monestir de Bellpuig de les Avellanes, fundat aleshores.
Prop seu hi ha una muntanya de sal, esmentada ja el 1036, explotada fins avui.
(Peralada, Alt Empordà)
Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l’actual, situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.
(Alàs i Cerc, Alt Urgell)
(ant: Calbell de Banat) Poble (1.240 m alt), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l’antic mas de Banat.
(Bescanó, Gironès)
Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu; l’actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià.
A la fi del segle XVII era lloc reial.
