Despoblat (1.042 m alt), dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades.
Cogullons, els
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Cogullada, la -Segrià-
Despoblat i antic terme, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu Set.
Era poble de contribució; a la fi del segle XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular.
Cogoll
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Antiga zona forestal de l’antic municipi d’Ars, entre les valls de Sant Joan Fumat, d’Aravell i de la Valira, en gran part dins el municipi.
Coforn, torrent de
Torrent de la comarca, un dels que formen la riera de Ger, tributària del Segre.
Coforb
Poble, a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet.
Codonyet
Església (Sant Jaume), a l’extrem dels plans de Navès (Solsonès), al nord del poble de Sorba, de la parròquia del qual depèn.
Codony, el -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
Còdol-rodon
Santuari i antic poble, a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
Codoç, el
Vall tributària del riu de Milans.
Era una antiga possessió del monestir de Poblet.
Codó, el
(Solsonès)
Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou.
Té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.
