(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Masia i antic terme, situat damunt la vall de Bastanist, esmentat ja el 1288.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Masia i antic terme, situat damunt la vall de Bastanist, esmentat ja el 1288.
Coll (2.396 m alt) de la línia de crestes que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d’Era Escaleta o tuc d’Es Crabirols (2.466 m alt).
Accés a l’acinglerada serra de Busa, des de vall d’Ora, a l’indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d’Escales).
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.150 m alt) de l’antic municipi d’Urtx, a la dreta de la riera d’Alp.
La seva església parroquial depèn de la d’Estoll.
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Despoblat i masia, situat al lloc dit pla d’Erols, a l’oest del terme, al límit amb el de Guardiola de Berguedà.
La seva església de Sant Vicenç havia depès de la de Gavarrós.
Veïnat, al nord del poble, al límit amb el terme de Quart.
La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l’origen probablement al segle XII.
Santuari (Mare de Déu de l’Erola), dins el massís del Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat el segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936.
Santuari de la Mare de Déu de l’Erola (880 m alt), al vessant septentrional del Matagalls, construït vers el 1570 i refet l’any 1647.
És residència d’hivern dels ermitans de Sant Segimon del Montseny.
Cim (2.440 m alt), que forma la part meridional de les gorges d’Ermer per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran.
Llogaret, al sud de la vila, prop de la costa.
Algunes masies del terme tenen grans torres de defensa, com les del mas Petit d’En Caixa (segle XIV).