(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan segle XIX.
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan segle XIX.
Veïnat (840 m alt), al nord-est del poble, prop de la riera de Serrallonga.
Veïnat i antiga quadra, a l’extrem meridional del terme, a la dreta de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Caseria, a la costa, al voltant de la cala Fornells, al nord de la platja d’Aiguablava, davant l’illa Blanca.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cala de la península del cap de Creus, entre la punta Blanca, a l’est, i la punta Fornells, a l’oest.
Veïnat i colònia minera de les mines de Surroca, al vessant meridional de la serra Cavallera.
L’església és dedicada a santa Bàrbara.
Coll (810 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet.
Coll (959 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre les valls de l’Albera (Vallespir) i de Requesens (Alt Empordà).
(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)
Nom del nucli urbà, al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom.
Nom de la capçalera de la riera Golarda o de Marfà, entre Santa Coloma Sasserra i Castellterçol.