Arxiu de la categoria: Geografia

Torres de Palau, les

(Girona, Gironès)

Antic castell o casa senyorial de l’antic municipi de Palau-sacosta.

Bastit el 1495 per Joan de Sarriera sobre una antiga fortalesa del segle XIV (per això també se’l coneix pel castell dels Sarriera).

És de planta quadrada amb dues torres que sobresurten, una de quadrada, que és la més antiga de l’edifici, una altra de cilíndrica i una galeria volada.

Torres d’Alàs

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Nucli de població disseminada (883 m alt), a l’extrem nord-oriental del terme, a la dreta del Segre.

La seva església de Sant Pere depèn de la parròquia d’Estamariu. Hi ha restes del castell de Torres.

Torres, les -Anoia-

(Pujalt, Anoia)

(pop: les Estorres)  Caseria i església, al sud del poble.

La capella de Sant Joan és esmentada el 1329 i reedificada el 1428.

Torres, les -Garraf-

(Sant Pere de Ribes, Garraf)

Veïnat d’origen medieval, al sud-est del municipi, vora el límit amb el terme de Sitges.

Destaquen diverses masies.

Torres, les -Noguera-

(Artesa de Segre, Noguera)

Caseria, fins al 1966 del terme d’Anya, a la serra de Comiols, a l’est d’aquest antic poble.

Torrepruna

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Masia i església, a l’est del terme, a la dreta de la riera d’Oló, prop de Sant Feliuet de Terrassola.

Torrents, els -Berguedà-

(Espunyola, Berguedà)

Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents), a la dreta de la riera de l’Hospital, dins l’antic terme del Cint.

Torrentí

(Torrent d’Empordà, Baix Empordà)

Poble, al sector nord del terme. L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada.

Torrent de l’Hospital

(Molins de Rei, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat. Comprèn la zona esportiva municipal i uns 400 habitatges unifamiliars.

Torrent, el -Alt Penedès-

(Torrelavit, Alt Penedès)

Caseria, a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Lavit.