Arxiu de la categoria: Geografia

Antella (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.

El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.

Enllaç web: Ajuntament

Ansinyà (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 7,84 km2, 235 m alt, 195 hab (2012)

(o: Ancinyà, ant: Ancinyans, occ: Ancinhà, fr: Ansignan) És de llengua occitana, situat a la vall del riu Aglí, les aigües del qual són aprofitades per a l’agricultura, al vessant meridional de la serra de Verges, al nord de Perpinyà.

El conreu principal del municipi és la vinya, que s’enfila per la zona muntanyosa del terme, també hi ha arbres fruiters. Prop del poble hi ha una fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica.

La població es mantingué estable fins a mitjans segle XIX i després a anat disminuint, amb més o menys intensitat, durant tot el segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és emplaçat a la dreta de l’Aglí, prop de la confluència amb l’Adasig.

Ansies, les * -Garrotxa-

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Grafia tradicional del poble de les Encies.

Ansies * -Solsonès-

(Odèn, Solsonès)

Grafia tradicional d’Encies (serra i antiga quadra).

Ansalonga

(Ordino, Andorra)

Llogaret (1.331 m alt), situat a l’esquerra de la ribera d’Ordino, entre Sornàs i la Cortinada.

Ans -Alta Cerdanya-

(Sallagosa, Alta Cerdanya)

(o les Cases d’Ans) Caseriu, situat a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.

El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia, el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà.

Annauir

(Xàtiva, Costera)

(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.

Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.

Fou municipi independent fins al 1883.

Anna (Canal de Navarrés)

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.

El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.

Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.

Ànimes, talaia de ses -Mallorca-

(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)

Antiga torre de vigilància. Construïda el segle XVI, té planta circular i 4 m d’alçària. Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sóller.

També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger (o del coll des Verger), de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase.

Anguilera, sèquia d’

(Massalavés, Ribera Alta)

Sèquia que pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.