Arxiu de la categoria: Geografia

Xarquia, la

(Antella, Ribera Alta)

Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava.

Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella.

Xarpolar, serra del

(Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Sector de la serra de l’Albureca, entre els dos municipis.

Xara, la -Marina Alta-

(Dénia, Marina Alta)

Llogaret (26 m alt), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu.

Xara, la -Safor-

(Simat de la Valldigna, Safor)

Despoblat, a la Valldigna.

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs; la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalari.

La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del segle XVI, en ermita de Santa Anna; l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab).

Xacarelleta

(Xacarella, Baix Segura)

(cast: Jacarilleta)  Despoblat, a l’est del terme.

Vulveralla *

(Ventalló, Alt Empordà)

Veure> Valveralla  (poble).

Voltes, carrer de ses

(Ciutadella, Menorca)

(o de Josep M. Quadrado, ant: de ses Verdures)  Carrer del nucli antic, que va de la plaça Nova a la de la Catedral.

Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n’aixopluguen les voreres. En una de les seves cases nasqué Josep M. Quadrado.

Volterol, serra del

(Llitera)

Massís muntanyós (855 m alt) de la comarca, que separa les valls del riu Pedrissa i del Reguer, que forma part d’un dels darrers plecs dels Pirineus.

Voló, banys del

(el Voló, Rosselló)

Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l’esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.

Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell; hom n’embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari.

L’edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l’establiment hi ha un casino de joc.

Vizcota

(Alpont, Serrans)

(o Vizcota de Abajo)  Llogaret, al nord-oest de la vila. Vers el nord-oest, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba.