Despoblat (1.227 m alt), fins al 1965 del terme de Cornudella de Valira, a la capçalera de la vall de la Valira de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis.
L’església parroquial (Sant Martí) depenia del monestir d’Alaó.
Despoblat i partida, a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al nord del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo); a Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla d’Artana. Desemboca al mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau.
(o So Na Rossa) Caseria, prop de Biniali.
El nom recorda l’antic terme musulmà de Canarrossa.
Caseria, al nord-oest del terme, al voltant de la possessió de son Valls de Pardines i de l’oratori construït en 1940-53.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
(o colònia del Carme) Caseria i colònia d’estiueig, situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs paral·lels a la costa. L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme.
Barri de la ciutat, al nord-oest de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.
Poble (93 m alt), situat al nord de la ciutat.
Raval, al sud de la vila. La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan.
(Palma de Mallorca, Mallorca, 1960 – )
Aeroport, al nord-est des Coll d’En Rabassa i al nord de Can Pastilla.
L’aeroport, que avui absorbeix el tràfic aeri de Mallorca, fou obert el 1960, quan l’antic aeroport civil de Son Bonet -avui convertit en aeroclub- esdevingué insuficient. La distància a Palma ha passat de 4,7 km el 1960 (per carretera directa que arribava per l’oest) a 9,5 km per l’autopista, inaugurada el 1967, que volta l’aeroport pel sud i hi accedeix per l’est. L’orientació de les pistes principals és sud-oest – nord-est i arriben a 3,2 km de longitud.
La situació estratègica de Mallorca, la seva transcendència turística i l’eficàcia de les instal·lacions expliquen la vertiginosa creixença del tràfic aeri, que l’ha situat al primer lloc dins els Països Catalans.
De 10.165 avions entrats el 1961 hom ha passat a 34.155 el 1970 i a 75.428 el 1985 dels quals 23.216 procedien d’aeroports de l’estat espanyol i 46.205 d’aeroports estrangers. El nombre de passatgers, aquest mateix any, fou de 8.804.152. El trànsit aeri durant els mesos d’estiu representa el 53,7% del total anual.
Dades dels Països Catalans 