Poble, a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al sud-est del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la capella de Santa Llúcia.
A mitjan segle XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué.
Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).
És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.
El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.
Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny
Partida i caseria, que comprèn una franja costanera, al sud del Molinell i del límit amb el terme d’Oliva (Safor), pràcticament separada de la resta del terme pel municipi dels Poblets.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Santuari de la Mare de Déu de la Sort, al nord de la vila, a la qual l’uneix un passeig.
Llogaret, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
Despoblat, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Llogaret, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes.
El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.
Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l’antic de Casserres del Castell. L’església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri.
Caseria, a l’oest de la vila.
Grup de bordes, del terme de les Escaldes, proper a Sant Miquel d’Engolasters.
Dades dels Països Catalans 