(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Antiga possessió, prop del poble de Can Picafort, a poca distància de la costa. Actualment és subdivideix en son Bauló de Dalt i son Bauló de Baix.
El torrent de son Bauló, que neix prop de Santa Margalida i desemboca a la mar, a l’est de Can Picafort, passa a llevant d’aquest indret.
La platja de son Bauló està urbanitzada amb xalets i hotels.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,18 km2, 133 m alt, 35.521 hab (2014)
A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga.
És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L’aeròdrom de Son Bonet és dins el terme.
La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248.
El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d’Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi).
Enllaços web: Ajuntament – Institut
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,79 km2, 272 m alt, 548 hab (2012)
Estès a banda i banda de la Tet, a la seva confluència amb la coma d’Espirà, al peu del massís del Canigó.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de regadiu i de secà (conreus d’arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l’altra vinícola. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.
El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, centrat per l’antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007.
Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014)
Situat al límit amb l’Alt Palància, comarca on estava situat l’antic poble (Marines Vell), abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble (Marines Nou) va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d’Olocau.
Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l’agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. Àrea comercial de València.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. L’antic poble, a l’esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d’estiueig.
L’antic terme comprenia també els despoblats de l’Olla i de Torres.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 30,49 km2, 123 m alt, 2.114 hab (2014)
Situat en es Pla, al sector nord de l’illa i a l’est d’Inca. La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella, amb rodals de bosc esclarissat (pi blanc i alzines).
Les margues que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa. La zona conreada comprèn més de tres quartes parts del terme municipal, gairebé tot de secà: cereals, arbres fruiters, vinya i olivera. Ramaderia de bestiar oví, boví i porcí. Indústria derivada de l’agricultura (farina) i confecció de calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha oscil·lat durant el segle XX, acusant un màxim el 1940 amb 2.491 hab.
La vila, d’origen islàmic, és centrada pel santuari i l’actual parròquia de la Mare de Déu de la Salut (del segle XVI, ampliada posteriorment); el Raval sorgí a partir de mitjans segle XVI als erms coneguts com les Comunes de Maria.
Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta.
Enllaç web: Ajuntament
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis.
Barri de la ciutat, situat a 2 km a l’oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l’esquerra del barranc de Barxell.
Caseriu, situat prop del Fluvià.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Altre nom de l’antic municipi de Benés.
Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles.
Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall.
